miércoles, 5 de octubre de 2011

MITOS Y MENTIRAS DEL NACIONALISMO CATALÁN: INTENTARÉ TRADUCIR Y MIENTRAS VEAN SI LO LEEN, NO ES DIFÍCIL


-
-

Novetats

-

platnao


Minuts musicals…
________________________________________________________________

La Vanguardia: Today also in Catalan

By “Candide”
Have you ever written an online comment to any of The Economist’s articles? You’ll have found the process to be quite simple: just adhere to the comments policy, which is very straightforward and common sense (basically, don’t insult or harm anybody) and whatever you write is published right away and stays there it seems forever.
Now try La Vanguardia. The process is tedious, it can take up to ten minutes for the “moderators” to check and aprove each comment. Or to not approve it. But first you aren’t sure if yours got through. So you send again. And maybe a third time. After that you know that something isn’t right. Is it your comment, is it a technical glitch, or is it the “moderator”, and if so, why?
________________________________________________________________

Indigneu-vos en català!

(Homenatge a Sáez Mateu)
No és el mateix indignar-se en català, que fer-ho en qualsevol altre llengua. No hi ha color!!! Té raó Sáez Mateu: ens hem d’indignar, sí, però en català!
La mateixa paraula ho diu: INDIG-NACIÓ. La nació dels indignats. Si els acampats estan indignats de debò, ho han d’expressar en la llengua dels emprenyats. I, qui està més emprenyat que ningú a tot el món mundial? Doncs els catalans emprenyats, és clar.
Per això, amics indignats, feu cas de Sáez Mateu i parleu la llengua de l’imperi dels Països Emprenyats. Indigneu-vos, però en català.
També els Mossos d’Esquadra han d’anar a l’aguait i no han de pegar ni apallissar ningú, no. Que això fa ferum espanyol; això ho feien els grisos. A partir d’ara, els Mossos hauran d’atonyinar, que sona més català. Els Mossos gaudeixen del fet diferencial d’atonyinar de forma patriòtica. Garrotades catalanes per tothom!
També els perroflautas s’han de normalitzar: a partir d’ara, es diran Gossiflauta, gossiflaviol, o qualsevol altre terme establert al Reglament d’Ús del Català emprenyat, aprovat per l’Assemblea de la nació indignada.
També la flauta haurà de xiular notes musicals en català, o seran desterrats a la PlaçaUrquinaona, tant la flauta com l’amo.
Totes les accions s’han de fer en català: fins i tot hem de cagar en català.
Com deia l’enyorada Vanessa: fes servir la llengua; llepa-la en català.
El meu amic Josep, que és molt mal pensat, em va dir que, amb l’article, Sáez Mateu volia donar un cop de mà els amics convergents i criticar els acampats. No sabia pas com criticar-los, ja què tots els adjectius que li venien al cap els rebutjava perquè eren políticament incorrectes (pollosos… i altres per l’estil). Fins que va donar amb l’adjectiu perfecte: espanyolíssims. El súmmum de la maldat i la perversió absoluta. Si voleu estigmatitzar a algú, a Catalunya, digueu-li espanyol: quedarà tant brut que no el podrà netejar ni Mr. Proper, alias Felip Puig (o a la inversa, que tanto monta). Els que porten botifarra mental associen automàticament espanyol amb maligne. Si, a més, fem servir un superlatiu, la cosa ja és la bomba!
Això és el que passa amb la barretina calada: que fa la mateixa funció que las anteojeras en els rucs.
Proletaris del món: parleu català! (Sáez Mateu, el petit nacionalista)
________________________________________________________________

Grans botiflers de la història

“Tu no ets gaire patriota, oi?”, em va dir un company de feina, farà un mes, tot dinant a Arenys de Munt. El noi m’ho va dir amb un aire de sorpresa i indignació alhora, ja què no podia entendre que un català, com ell, que soc del Barça, parlo català, i el meu avi era un pagès de Tortosa, no fos nacionalista… com dient-me: “tu no ets bona persona”.
I és que el nacionalisme català ha esdevingut la mesura del bé i el mal. L’epicentre i font de la moral. Vol ser el jutge diví que posa a la seva dreta els patriotes i a la seva esquerra els botiflers. Així, els patriotes serien els purs, els honorables bonshomes, els lluitadors per la pàtria perduda, defensors d’ideals més enllà de les petites misèries quotidianes… en resum: serien millors, superiors moralment. En canvi, els que no combreguem amb la idea de pàtria dibuixada pel nacionalisme decimonònic, seriem una mena de dimonis socials, quintacolumnistes a ser derrotats i extingits, botiflers irredempts… en resum: inferiors, i –com diria la Bibiana Aído- éssers vius però no persones.
En homenatge a tots els botiflers!
_______________________________________________________________

Dos lliçons de la Consulta independentista: “tot per Catalunya, però sense els catalans”

Després de la crònica humorística de dilluns, permeteu-me un parell de reflexions serioses.
L’independentisme és minoritari a Catalunya, però els líders del país treballen per a transformar la societat i assolir la secessió. La independència no és pas cap clamor popular majoritari dels catalans, ofegat per una élite unionista, sinó més aviat el contrari: la independència és un desig dels governants catalans els quals estan executant un projecte de transformació social per tal de què el seu desig arribi a ser algun dia la voluntat majoritària.
Que l’independentisme és minoritari a Catalunya ho hem constatat a la consulta celebrada a Barcelona aquest diumenge: un 18% del cens va votar a favor de la secessió, la qual cosa no suposa cap novetat ni cap increment significatiu. Correspon a un percentatge semblant al que ens diuen les enquestes, i el bloc CiU+ERC es manté constant des de fa 30 anys: a les eleccions municipals (15-20% sobre el cens a Barcelona ciutat), autonòmiques (25-30%, ídem) i a les generals (20-25%). La massa social nacionalista-independentista és minoritària i no creix.
Però també hem constatat que la élite catalana comparteix aquest objectiu i treballa activament per assolir-lo: Jordi Pujol, Artur Mas, Xavier Trias, i tota la colla han votat a favor de la independència i, amb el seu exemple, han animat el vot de la parròquia, tot “normalitzant” una opció que abans semblava ser defensada per frikis i inadaptats, i ara es percep com una opció de gent honorable.
______________________________________________________________

Barcelona Consulting: Crònica d’una “jornada” electoral de quatre mesos de durada

Una noia amb una veu molt sensual em va trucar per telèfon el desembre passat, dient que trucava de “Barcelona Decideix” per a demanar la meva col·laboració a les Consultes per la independència. Ja sabia de què anava el tema, però vaig deixar que m’ho expliqués, més que res perquè semblava una noia molt simpàtica i eixerida. Tot i això, finalment, no vaig caure en la temptació: li vaig agrair l’oferiment, tot declinant-lo. “Te lo agradezco, niña, pero no”, com li cantava l’Alejandro Sanz a la Shakira.
Un mes després, el Gener, un noi amb cara d’estudiant repel·lent, o d’universitari de la tuna de Dret en versió normalitzada-catalana, em va aturar a la Plaça Gal·la Placídia tot demanant-me el vot anticipat. Les votacions estaven convocades a l’abril, sí, però ja es podia votar per tal de què no es perdés cap vot. Havien instal·lat una taula i una urna a la sortida dels Ferrocarrils Catalans de Gràcia, i allà hi havia un grapat de nois fent proselitisme per la causa. Vaig tenir una sensació semblant a aquell dia, fa anys, quan unsTestigos de Jehová em van aturar pel carrer, em van donar un exemplar de la revista Atalaya, i em van dir “deja tu vida de pecado y conviértete”. La meva resposta va ser la mateixa en totes dues ocasions: “Gràcies, m’ho rumiaré”. Vaig trobar en aquells nois patriotes la mateixa mirada de superioritat moral que en els hooligans de La Atalaya. Els seus ulls em deien que ells eren millors que jo, perquè eren demòcrates i patriotes, lluitadors per una causa justa, i no pas com jo, un maleït botifler interessat només per les meves petites coses.
_______________________________________________________________

Recomendaciones

Tres interesantísimos artículos en la red

.
1. Polvos estatutarios y crisis del catalanismo, por Juan Antonio Cordero Fuertes, publicado hoy, 29/03/2011, en “La Voz de Barcelona”.
‘Este nuevo independentismo se radicaliza a medida que mengua, y mantiene una relación dialéctica con la matriz catalanista de la que procede. Por un lado, surge como reacción al descrédito de las instituciones autonómicas catalanas y a la pérdida de credibilidad que ha sufrido la clase política dirigente a lo largo de la reforma estatutaria, reflejando igualmente la exasperación de parte de las bases nacionalistas ante los límites democráticos a su proyecto político. Por otro, este nuevo independentismo lleva hasta las últimas consecuencias la nebulosa de sobreentendidos, mitos y acuerdos tácitos que subyacen en la acción política nacionalista, de todas las fracciones del catalanismo, desde la instauración de régimen autonómico en Cataluña’.
2. Ciclo soberanista menguante, por Valentí Puig, publicado ayer, 28/03/2011, en “La Vanguardia”.
“Hay en el nacionalismo soberanista un componente determinista al suponer que, por haber sido Catalunya lo que se cree que fue, indeclinablemente merece tener ese futuro por el que aboga la causa nacionalista. Eso es, un Estado. Claro que al final prepondera el indeterminismo, como comprobamos al día. El tiempo ha de decir si, como en Quebec, la petición de consultas populares –en este caso, sin legalidad– se reiterará o no en el futuro. Cabe la hipótesis de que pierda intensidad y motivación, como otros ciclos, lo que en buena parte ha sido un estado de ánimo que rebasó transitoriamente las cotas políticas reales del independentismo, generalmente marginales. Incluso el poso restante pudiera irse diluyendo con un activismo en retroceso, especialmente en la franja cambiante de la ciudadanía más joven.”
3. Cataluña y España, en el blog Historia y Filosofía.
“Al margen de lo que opinemos sobre l’Estatut de Catalunya y de la sentencia dictada por el Tribunal Constitucional, así como de nuestro parecer sobre el Estado de las autonomías y de la gestión del gobierno central respecto de Cataluña, cabe hacer algunas indagaciones sobre el discurso independentista catalán que lleva propagándose por toda Cataluña desde principios del siglo XX. Discurso que, hay que tenerlo bien presente, es esgrimido por el actual gobierno autonómico”.
________________________________________________________________
El mite dels “Països Catalans”: quan els noms fan la cosa

“La unitat de tots el territoris de parla catalana seria més clara si hi hagués un terme que els englobés. Perquè els noms –ai!- fan la cosa”. (Joan Fuster, “Dolça Catalunya”, nº 43, 1970)
A les darreres dècades del franquisme (anys 60-70 del s. XX), alguns intel·lectuals nacionalistes –d’arrel romàntica decimonònica- impulsen un projecte de reidentificació “nacional” on troben en la llengua catalana l’eix vertebrador, el pal de paller, de la identitat catalana. Estan finançats per Òmnium Cultural i són, entre d’altres Max Cahner i Joan Fuster.
Tot cercant un nom per al projecte, troben el terme “Països Catalans” (Joan Fuster, “Qüestió de noms”, 1962), emprat per primera vegada a finals del XIX.
Un cop trobat el nom, han de definir i donar forma al concepte, la qual cosa fan al Congrés de Cultura Catalana (1976-1977), el Manifest del qual defineix els Països Catalans com a “comunitat de cultura que s’ha desenvolupat al llarg d’una història de més de mil anys, una comunitat bàsicament homogènia i específica, conscient que ho és i amb la voluntat de continuar essent-ho”.
Finalment, un cop tenim nom i l’hem definit, arriba l’hora de fer realitat el mite de País: és el moment d’engegar el projecte d’uns Països Catalans, la qual cosa succeeix a partir d’aquell Congrés de 1977.
En la seva execució, el projecte ha estat rebut amb indiferència o inclús –com és el cas de València- amb resistència i antipatia. I és que es tracta d’un projecte ideat per les élites del Principat, però que no respon a cap realitat ni reclamació social, ni tampoc gaudeix del recolzament de les élites locals valencianes, mallorquines, etc, com ha quedat palès trenta anys més tard. “Tot per als Països Catalans, però sense els Països Catalans”.
I és que el projecte pateix defectes estructurals: en primer lloc, els impulsors han confós el fet cultural i lingüístic amb la organització política, la qual cosa no és culpa d’ells, sinó que ve d’antic: ja Prat de la Riba va dir que “la llengua és la Pàtria”, ergo si parlem la mateixa llengua des de Salses fins a Guardamar, doncs és difícil superar aquella confusió. En segon lloc, han substituït la identitat catalana mil·lenària –de profunda empremta hispànica- per la lingüística, la qual cosa tampoc ajuda a superar la confusió esmentada. Finalment, la història no els dona la raó: valencians i mallorquins, majoritàriament, ni son ni volen ser catalans, perquè no ho han estat mai: la Corona d’Aragó era un altre cosa, tot i que els impulsors del projecte alegin a Jaume I com a pare espiritual d’un projecte que s’han inventat ells.
_________________________________________________________

Bisbes nacionalistes: bon profit

Un botifler va dir una vegada que “Catalunya serà cristiana o no serà”. Això ho va dir al segle XIX, coincidint amb el neixament del nacionalisme català que avui ens governa. Ara, un segle i mig després, els bisbes catalans fan genuflexió davant del poder nacionalista: pels bisbes catalans, “l’Esglèsia serà nacionalista, o no serà”. I han parit, fa pocs dies, un text que consagra la identitat com a valor primordial de la societat, sense que es digui que la justícia, la llibertat o la solidaritat hagin de prevaldre sobre aquélla.
_________________________________________________________

Inversiones infraestructuras en Cataluña

Ayer se reprodujo en este blog el interesante artículo “La conspiración radial”, de Rafael Simancas, publicado en el diario El País, acompañado de un comentario del blog: en conclusión, la simple lectura de los datos desmontaría la tesis según la cual “el Estado invierte más en Madrit que en Cataluña, especialmente en infraestructuras”. Otro mito nacionalista derrumbado.
Hoy se aportan más datos al respecto. Simples datos, que confirman lo ya comentado y concluido en la nota de ayer.
En primer lugar, cuadro histórico 1997-2008 de inversiones liquidadas por Fomento, distribuidas por Comunidades Autónomas (al hacer click sobre el gráfico, éste aumenta de tamaño y se lee mejor):
En segundo lugar, Anuario 2009 del Ministerio de Fomento, donde se pueden consultar datos de direcciones generales, carreteras, ferrocarriles, aeropuertos, etc.
_________________________________________________________
“L’Estat inverteix més a Madrit que a Catalunya, especialment en infraestructures”
Tesi defensada, entre d’altres, per Germà Bel segons la qual Madrit creix i prospera més que la resta gràcies a les inversions privilegiades en infraestructures que rep del Govern central, entre altres carinyuspressupostàris. Així, es produiria una “competència deslleial” que beneficiaria al centre i perjudicaria a la perifèria, especialment a Catalunya.
Simancas desmunta amb dades aquesta tesi, en un excel·lent article publicat avui en El Pais, i que es reprodueix íntegrament a continuació. Segons Simancas, hi ha centralitat entorn de les grans ciutats, també a Barcelona. Catalunya és la primera comunitat en inversió executada pel Ministeri de Foment des de l’any 2004: més de 14.700 milions d’euros fins a desembre de 2010. I també és la comunitat amb la inversió més alta prevista per 2011. També aporta dades concretes quant a ferrocarrils, carreteres, etc.
Comentari personal: És cert que, en els darrers anys, Madrid creix i prospera més que Barcelona. Però la causa no la trobaríem en una conspiració estatal chulapa i anticatalana. La realitat és més senzilla: Madrid prospera perquè allí es fan les coses bé, treballen amb criteris d’eficàcia, estalvi i bona gestió. A Catalunya, en canvi, portem 30 anys dilapidant els nostres estalvis en el sector de la construcció nacional-patriòtica, i això té un cost. Menys victimisme, i més autocrítica. Una cosa és defensar el territori -com fan valencians, gallecs, aranesos, etc-, i una altra ben diferent és caure en utopies col·lectivistes i patrioteres.
_______________________________________________________________

Independencia y Unión Europea

Duran Lleida, presidente de Unió, aseguró ayer que “ningún Gobierno europeo reconocería una declaración de independencia de Cataluña respecto de España”, y que ”hace falta alguien con autoridad que diga que no es posible”.
Aprovechando la ocasión, enlazo un texto crítico hacia la teoría de la “Ampliación Interna”, que es la teoría que se han sacado de la chistera los nacionalistas para argumentar la posibilidad de secesión de un Estado miembro y, al mismo tiempo, permanencia en la Unión.
Las conclusiones del texto son:
Paradójicamente, la Unión Europea puede suponer en la práctica una dificultad para las ansias secesionistas de algunos territorios europeos, ya que se requiere no sólo acuerdo con el Estado predecesor, sino también acuerdo unánime de los 27 estados miembros. Y ese acuerdo unánime, ha de prestarse dos veces, en dos actos jurídicos distintos separados en el tiempo: primero, para el reconocimiento del nuevo Estado; y segundo, estableciendo el régimen jurídico definitivo de su vinculación a la UE (ya sea por permanencia o adhesión).
La unanimidad necesaria en el procedimiento del art. 48 TUE -alegado como mecanismo jurídico por esa doctrina nacionalista- ha demostrado ser, en otras ocasiones y por otros motivos, lento y de resultado muy incierto. Fue la dificultad del procedimiento previsto en ese mismo articulo alegado por los nacionalistas, lo que dio al traste con la abortada “Constitución Europea”. Y eso nos lo proponen los nacionalistas como procedimiento a seguir!
En el actual momento de la evolución de la UE, sólo un acuerdo de los 27 estados miembros de la Unión podría permitir un proceso de secesión estatal e integración europea. Dicho acuerdo se encontraría con límites políticos difíciles de resolver, pues provocaría un riesgo de contagio, un eventual proceso encadenado de secesiones, que debilitaría a la Unión y a todos los Estados miembros, siendo, además, contradictorio con el proceso de integración europea y nefasto para afrontar con éxito los retos que la globalización, la demografía y la geopolítica nos plantean.
_______________________________________________________________

Godall: de japonesos i catalans

Alfons Godall, ex vicepresident del Barça, ha comparat avui la tragèdia del Japó (terratrèmol i tsunami de fa pocs dies) amb la “desgràcia de ser espanyols”:
“El destí i la dissort ens han dut a haver de ser espanyols i patir-ne les conseqüències. Per això entenem la dissort del Japó i de la seva gent. Viuen en la desgràcia d’haver de patir el càstig dels terratremols i sutnamis. La diferència és que nosaltres ho podem resoldre. Tot el suport a la gent del Japó.”
El dia següent de fer aquest comentari, Godall ha decidit “retirar-lo” atès que “hi ha qui ho ha trobat ofensiu”.
En primer lloc, es tracta d’una obscenitat: mentre hi ha quasi 4.000 morts, 10.000 desapareguts, i una incertesa preocupant sobre la seguretat d’una central nuclear.
Però, en especial, mostra que les obsessions nacionalistes patològiques –i sentir-se el centre del món, victimisme, etc- poden portar a un grau d’idiòcia important. La repetició dels mantres nacionalistes perjudiquen greument la salut mental.
“La dissort de ser espanyols”, diu. El territori de Catalunya ha compartit sempre, des de l’Antiguitat, el destí polític i cultural de la resta de la Península Ibèrica. Catalunya i Espanya no són dues realitats que es poden posar cara a cara, una enfront l’altre, sinó que Catalunya forma part d’Espanya. No es poden pas enfrontar.
Aprofito l’avinentesa del Godall per a enllaçar-vos dos textos breus escrits fa temps:
_______________________________________________________________

Fets diferencials: dimonis peluts, primàries casolanes i apadrinaments solidaris

Tothom sap que els catalans gaudim de molts “fets diferencials” que ens distingeixen de la resta d’habitants de la Península Ibèrica (pobres troglodites) i de la resta del món (no saben el que es perden per no ser catalans).
Fets diferencials, com ara gaudir d’un dimoni pelutde portaveu parlamentari del partit del govern: cap país pot igualar això, “ni tan sols a l’infern, que no t’han volgut”.
O fets diferencials, com ara baixar 10 catalans per metre quadrat per Passeig de Gràcia, com vam veure a la mani patriòtica del proppassat juliol, que va congregar “un milió” de patriotes. Jo ho vaig intentar a casa meva amb la meva núvia, la seva germana i els veïns del cinquè pis, però com que som tots uns botiflers sense redempció, no hi cabíem 10 persones en el mateix metre quadrat (tot i que estem primets gràcies al Plan Special K). Amb aquest fet diferencial queda demostrat que som una nació: A veure a quin país del món aconsegueixen aquesta densitat… ni a l’India ni a Bangladesh.
Però avui vull parlar del no-pactisme. Vicens Vives -que era mig botifler- ens va ensabonar a tots amb la milonga del pactisme. Però no, senyors, això del pactisme és una pràctica de botiflers que només es veu a Foment del Treball o a la Caixa (llocs on es fan les coses mal fetes, com tothom sap).
Els patriotes de debò -els patriotes catalans pura raça-, de pactisme res. Resulta que Solidaritat Catalana per la Independència (té més lletres que afiliats) ha escollit el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona mitjançant sistema de primàries –la qual cosa em sembla digne d’elogi-, però unes primàries primàries de debò: s’han presentat quatre candidats, i han votat… dos-cents afiliats, representants de 10 partits polítics que formen la coalició -ó 15 partits, ó 18, depèn del dia-.
_______________________________________________________________
Biblioteca:

Thomas Jeffrey Miley: “Nacionalismo y política lingüística: el caso de Cataluña”

Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (Madrid), 2006
.
Interesante reseña crítica, escrita por Josu Mezu, sobre el no menos interesante libro de Miley. Me ha llamado la atención la descripción y posible explicación de la divergencia entre las élites nacionalistas y la realidad social de Cataluña no nacionalista desorganizada o bien resignada al statuo quo nacionalista.
_______________________________________________________________
La moció sobre l’autodeterminació i lafactoría de ficción de Telecinco
Avui el Parlament ha aprovat, gràcies a CiU, una moció a favor de l’autodeterminació de Catalunya, el qual qualifica de “dret irrenunciable”. No he vist al carrer cap esclat d’eufòria, ni senyeres al vent, ni segadors rampants. Al carrer tot és normalitat i indiferència envers la tertúlia de bar que han fet avui ses senyories al Parlament: Aquest dematí hi ha hagut una avaria als Ferrocarrils de la Generalitat (hem estat un quart d’hora aturats a Valldoreix). En arribar a Plaça Catalunya, he vist dos homes, asseguts al terra i amb pancartes, manifestant-se en contra de l’usura bancària davant l’oficina del Banc Santander a Passeig de Gràcia. El cambrer del bar parlava amb un client sobre el descens de la clientela motivada per la Llei Antitabac. Uns altres clients es queixaven del preu de la benzina. A la feina, hem entrevistat un candidat a comptable que porta un any a l’atur: necessitem un comptable per un mes, només, i haurà d’instal·lar-se a les muntanyes d’Osca durant tot aquell temps per un sou ínfim: ho accepta. El bus turístic baixa quasi buit per Balmes. La Rambla de Canaletes és plena de gent passejant, com sempre, i la Plaça de Sant Jaume plena de coloms. A la zona universitària, ara mateix fa una temperatura de 16,9 graus centígrads, llueix el sol, no bufa res de vent, i l’ambient és quasi primaveral. Estudiants tombats a la gespa de la facultat de Dret, dinen tot parlant del nou reality show de Tele 5 (els concursants més polèmics dels realities de Telecinco y Cuatro estaran tots plegats i remanats en un reality de realities). Alguns estudiants –pocs—es pregunten què faran quan es llicenciïn… I en canvi, els polítics viuen en un univers paral·lel: al Parlament discuteixen d’autodeterminació i de voler imitar a Kosovo. Una qüestió que interesa només al 10% de la població que vota a les Consultes per la Independència. El Parlament sembla la factoría de ficción de Telecinco amb la qual ens volen distreure, tot narcotitzant-nos amb la cosa patriòtica.
_______________________________________________________________
Tu no ets gaire patriota, oi?
L’altre dia vaig anar a Arenys de Munt, per motius de feina, i a banda de constatar que l’alcalde (el mateix que el de les consultes) està més cremat que un rom cremat i se’n torna a donar classe al seu institut, vaig poder sentir el batec de la Catalonia profunda. Tot dinant, i abans de les postres, un em demana: “tu no ets gaire patriota, oi?”. Ho va dir amb un aire com sorprés i indignat alhora, ja què no podia entendre que un català no fos nacionalista… com dient “tu no ets bona persona” (i això que no li vaig confessar que feia aquest blog). Per a aquestes ments d’esponja xopa d’ideologia cateta, tot ha de ser blanc o negre, amic o enemic, castellà o català… tot ho passen pel filtre del patriotisme: La pàtria esdevé la mesura del bé i el mal.
Vam saber que Lluis Llach té una Fundació inscrita a Madrid i sotmesa a la legislació estatal, perquè a Catalunya surt més car. Això, que a un altre país resulta normal (acollir-se a la legislació més avantatjosa, o comprar el producte més competitiu), aquí és motiu d’escàndol patrioteru:
.
_______________________________________________________________

Columnes de fum

Ja tenim el nou símbol del nacionalisme: les quatre columnes de Montjuic, que no sostenen res. Noves de trinca amb l’etiqueta made in China, nues sota el cel, ocioses. Columnes de fum. A Atenes trobem columnes antigues, memòria viva d’un passat bimilenari. Aquí fem com el nou ric, que planta figuretes de gnom al jardí –el seu primer jardí- i cerca ascendents amb titol nobiliari al seu arbre genealògic. Avui hem recuperat les columnes erigides el 1919 i arrancades per Primo de Rivera en persona el 1928. Les dediquem “a tots els patriotes catalans de tots els temps”. Goita tu, ja som marquesos i comtes (ay, no, que diu Guardiola que aquí no en tenim d’això, excepte a La Vanguardia Bilingüe de tota la vida). Correcció, doncs: ja som gloriosos. Però la glòria la conqueriren els avis, i nosaltres ens creiem nous rics. Hem dilapidat la fortuna familiar en el sector de la construcció nacional-patriòtica, i ara ens ha agafat el toro. Però tenim les quatre columnes de l’avi Puig i Cadafalch, el nou altar on anar de peregrinatge col·lectiu i poner a Dios por testigo de que nunca más pasaremos hambre.
_______________________________________________________________
Actualizaciones blog
28/02/2011
Holaaaaa! He retomado la actualización del blog, después de una parada técnica motivada por un atracón laboral que no me dejaba tiempo pa’ ná. Pero ya ha vuelto la normalidad, y queda inaugurada esta “segunda etapa” del blog.
Las actualizaciones y novedades, de momento, son las siguientes:
1.- El coste del nacionalismo: Una respuesta al artículo de Manuel Milián Mestre sobre la cartera, los dineros, la pela, y otros asuntos espirituales – espirituosos. (Guardado en “Diario“)
2.- Conquistando el patio: la normalización patriótica en el patio de las escuelas: Un texto que empieza siendo una denuncia sobre el grave caso de la escuela de Sitges, conocido hace pocos días, y termina en mode ironic on. (Guardado en “Testimonio“).
3.- El mito de los Países Catalanes: cuando “los nombres hacen la cosa: Origen, evolución y difusión del concepto Países Catalanes. (Guardado en “Mitos“).
4.- Además de los textos anteriores, he creado también un perfil en Twitter, por si alguien quiere followme. Continúa el grupo en Facebook y la cuenta en Youtube, que ahora, al retomar el blog, voy a cultivar con esmero pastoril.
Hasta pronto!

_______________________________________________________________

En los 5 meses que el blog estuvo activo (mayo-septiembre 2010), se recibieron unas 27.000 visitas. Estos son los post más leídos, y el número de visitas. A partir de ahora, habrá más textos y más visitas!

Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!4.003
Els estudiants erasmus i el nacionalisme català1.800
Mites i mentides1.628
Autor863
El mito de Lluís Companys800
Independencia y Unión Europea764
Catalunya, els toros i el llamàntol Juanito715
Biblioteca634
Un català a Madrid585
Cataluña: tierra de prohibiciones551
Independencia de mi urbanización509
L’Oasi català488
Crec en Catalunya481
Canal de Youtube463
Felipe V y el derecho de conquista408
Catalunya fou conquerida per Espanya406
La sardana, folkclore català d’arrels hel•lèniques403


_____________________________________________________________

..

El bloc se puede consultar también mediante sus secciones:

.

Índex de mites i mentides”
Índice de mitos y mentiras”
.
Diari d’una ovella negre de l’estable nacionalista”
Diario de una oveja negra del establo nacionalista”
.
Biblioteca“, amb comentaris de llibres
Biblioteca“, con comentarios de libros
.
Testimonis” (en preparación)
Testimonios” (en preparación)
.
_____________________________________________________________
Podeu enviar les vostres col·laboracions, escrits i testimonis per correu electrònic
Podéis enviar vuestras colaboraciones, escritos y testimonios por correo electrónico
.


-----------------------------
------------------------------

NUEVOS CONTENIDOS QUE DEBEN BUSCAR: BANCOS

Éste es el Rollo Macabeo
Total:::
 PASE.por.AQUI
Éste es el Rollo Macabeo
Total:::
 PASE.por.AQUI
-
Busquen
 aquí PERO un poco más abajoBANQUEROS
-
-
MÉTODO PARA NO TENER NIÑOS:
Beber un vaso de agua
Pero, ¿Antes de? o ¿Después de?
¡No! ¡No!, ¡No!, En vez DE 

-
Soy español
¡A que quieres que te gane!
-
Iba un coche por una carretera de montaña y no veía un pueblo desde hacía varios km. De repente vio venir una niñita que lleva una vaca. se paró, bajó y preguntó.
Donde vas niña por esta carretera tan solitaria.
La niña le contestó: Voy a llevar la va al toro.
Pero eso ¿No debería hacerlo tu padre?
¡No! ¡No! ¡No! Tiene que ser el toro.
-
¡Hija! ¡¡No me digas que has perdido la virginidad!!
¡Jo, Ma! ¡¡Es que la ponen en un sitio!!
-
Lo nunca visto:
Un manual de experiencias sexuales
Para que su sexualidad no sea manual
-
Los políticos tienen experiencias tempraneras
El que más y el que menos ha mamado de una teta, por lo menos
-
Gasolina Política.
La que tiene más cara.
-
Cuando mi marido quiere
Que buen pan hace
y no era panadero
-
platnao

Decía Platón 
hace 2.400 años que:

- - - - - - - - - - - - - -

platnao

Decía Platón 
hace 2.400 años que:

"El castigo del hombre bueno 
que no se ocupa de cosas de política 
es ser gobernado 
por hombres malvados".

Algunos que hoy votan PSOE

Ya se acordarán, en su jubilación
del PSOE
y de la madre
que los parió
.

Por no decirlo con
 "P"
-

Decía George Simenon, del Comisario Maigret y otro:
Habían llevado juntos muchas investigaciones, sin pronunciar una sola palabra inútil.

-

¡Quien ha dicho que!:LA CORRUPCIÓN
es el  problema de los españoles.
 Eso es  a todas luces mentira,"la corrupcion es el problema", 
sin ella no existirían los otros problemas.
La pena es que no veo a ningun político
con ganas de solucionar este problema
y la razón es facil:
todos ellos estan implicados de una forma o de otra

¿Enmierdados?

-

Cotizalia de Leopoldo ABADÍA un chaval de 75 años

http://www.cotizalia.com/opinion/desde-san-quirico/
Aprenda la crisis con sus enseñanzas y consejos

-
29 Youtubes, algunos de Abadía
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=7430714228637709992


------------------------
AÑADIDO autoampliable 
-
Éste es el Rollo Macabeo TOTAL. AUTOAMPLIABLE
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644
600973564161# /target=post;postID=786293168370221433
Éste es el Rollo Macabeo TOTALAUTO.AMPLIABLE
-

-
EL COMUNISMO SIGUE VIVO
http://www.blogger.com/blogger.g?blogid=3693644600973564161#editor/target=post;postid=2632844599041884728

FRASES PARA EL PSOE
1 - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=3376722743829856137

2 - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=7720636871750131914

-
Plataforma Antitaurina:
"Si el toreo es arte,
el canibalismo es gastronomia
"

1 - ¿Efectivamente Antitaurino, o crees que se los comen para coger una indigestión?
2 - Aunque veo y constato que es mejor ser PRO-Taurino que BORDE
3 -  La-cogida-de-el-chano-en-avila-enciende-a-los-antitaurinos-en-twitter-1276463892/
4 - Lo pongo porque tiene gracia, yo respeto la tradición y los gustos de cada uno.
5 - Y si !Más cornás da el hambre! Gallinas y pollos reciben un trato peor que los toros
6 - No recordaba que los de izquierdas demagógica sois tan sectarios.
7 - Este apartado lo seguiré poniendo por lo cutres de los sectarios izquierdistas
8 - ¿Que le importan a ellos los toros? Sólo es para manipular la opinión pública
-
“Los políticos y los pañales se han de cambiar
con  frecuencia… y por idénticos motivos.”
Huelen a KK.
¿Verdad Sectarios Izquierdistas?

-

¿Cuanto nos cuesta un preso?
http://maremagnumdequisicosillas.blogspot.com.es/2012/04/presos-cuanto-nos-cuesta-un-preso-cada.html

1ª Vez - Incendios en Cataluña:
Comentario en LD

Cehegine dijo el día 23 de Julio de 2012 a las 11:45:04:
Tengo entendido que han llegado bomberos de Valencia y Aragón... ¿Por qué no se les

menciona? ¿Acaso para no tener que aceptar que Cataluña necesita del resto de

España, como todo el mundo?


Y a todo ello he de añadir que me alegro que de otras regiones vengan aayudar a

Cataluña, porque España es Una, y lo que afecta a un español - sea catalán, andaluz o

melillense - afecta a TODA ESPAÑA

Y a veces cambia minúsculas en mayúsculas
Como más arriba, escrito con minúsculas,
Y a veces más o todo
OJO: GOOGLE ME MANIPULA, 
CENSURA 
Y ROBA 
EL BLOG
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=5533494408857435343
-
NO TE LO PIERDAS
Youtube, 5 minutos
Políticos de España y Méjico, Iguales
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=7750273685554144092

-
-
Real Madrid AUTOAMPLIABLE para los madridistashttp://www.blogger.com/blogger.g? blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=2063983045778385020 
-
(¿Corrupción?) ROBOS en la Sanidad de Cataluña: ESPAÑA
1a parte
http://www.youtube.com/watch?

2a parte
Políticos Catalanes son ESPAÑOLES: AFUERA
-
 2ª vezCehegine dijo el día 23 de Julio de 2012 a las 11:45:04: FUEGO EN CATALUÑA
Tengo entendido que han llegado bomberos de valencia y Aragón...
¿Por qué no se les menciona?
¿Acaso para no tener que aceptar que Cataluña
necesita del resto de España, como todo el mundo?


Y a todo ello he de añadir que me alegro
que de otras regiones vengan aayudar a Cataluña,
porque España es Una, y lo que afecta a un español
- sea catalán, andaluz o melillense -
afecta a TODA ESPAÑA
-
Los Ministros de ZP siguen viviendo a costa de sus víctimas---
Tener un Alcalde del PSOE así ó el Crucifijo se queda
http://www.youtube.com/watch?v=NUAd8N4eUKU
Porque no se actúa así en casos como éste
-
Roger dijo... Comentario de un lector
Pues eso, son una panda de ladrones. 
Los demás a trabajar, los que puedan,
 y a pagar impuestos
para que estos jetas vivan sin dar palo al agua.
Cadena perpetua para 
los terroristas políticos, 
ladrones
y corruptos,
y ni un solo beneficio penitenciario
-
Fue mi cumpleaños (Creo que 70, no estoy muy seguro. ¿La edad? No perdona)
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=6145163349914425352

-


Los del PSOE no mueren, se siembran (Paulino Iglesias, y no Pablo)
Alguien sembró a Zapatero
Y nació un Alcornoque(7)
¡Que iba a ser!
¿Un Acebuche? (13)Alcornoque y Acebuche
Plantado 

114
BORRASCOSO
22.4.2011 12:47h.
La ruina es la nueva pena de muerte.
Ya no existe el garrote vil, 
pero te matan de desesperación
dejándote en la ruina.
Así es nuestro régimen "democrático".
Se estaba mucho mejor con Franco,
creanme.
-
Éste es el Rollo Macabeo TOTAL. AUTOAMPLIABLE
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644
600973564161# /target=post;postID=786293168370221433
Éste es el Rollo Macabeo TOTAL. AUTO.AMPLIABLE
-

LOS BANQUEROS TIENEN QUE SER HH. de P.
-
(HOMBRES DE PAZ)
COMO OTEGI Y DE JUANA CHAOS
PARA ZAPATERO
.
-

El 24% de los banqueros
cree que para tener éxito
se debe actuar de forma
poco ética


El segundo mayor problema de España se llama PSOE
 BÓTALOSBÓTALOSBÓTALOSBÓTALOSBÓTALOS
Los candidatos de los indignados
A PACO ALGUIEN LO INDULTÓ:¿RAJOY? ¿ZP? ¿LOS DOS?

ESTO NO ERA ASÍ, ESTÁ MANIPULADO. GOOGLE MANIPULAhttp://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973
564161#e ditor/target=post;postID=4535242867254629563
¿Y LA DOCRINA BOTÍN?¿$$ y CARCEL?¿QUE LES PARECIÓ? 
-
Para combatir este mal se necesitan tres instrumentos:
-Uno, moralidad. Lo siento, pero el todo vale conduce a esto. O en la sociedad, en las escuelas, inculcamos valores morales y los predicamos con el ejemplo, o el todo vale sigue campando a sus anchas.
-Dos, vigilancia. Aunque haya "moralidad", "confía, pero comprueba". Qué nivel verdadero de inspecciones y controles se llevan a cabo. Mucho menos de lo que debiera. Es tarea de las autoridades. 
-Tres, sanciones. O son ejemplares, o no se infunde suficiente miedo, terror, entre los autores de este tipo de conductas a realizarlas. Es imprescindible un uso contundente de la severidad penal del Estado. A ESTOS LOS SANCIONAN, INDULTÁNDOLOS
VEN COMO SON HH. de P. Y POR ESO LOS PRESIS LES FAVORECEN?
-
Y estuvieron jubilando empleados con
 55 AÑOS¿PAGANDO QUIEN?
A mi me pagaron una factura y me faltaba un poquito. Me SANCIONARON  20€
Y me querían pagar 400 € por siniestro TOTAL en un accidente de coche, me tuvieron un año y al final me pagaron los que había peritado SU perito. No recuerdo pero MUCHO MÁS.
Por eso les quier tanto
que les doy mi 
CORAZÓN
-
ANDALUCÍA
-
PSOE
¿100 AÑOS DE HONRADEZ?
¡Ni 100 minutos seguidos!
© Arturo Álvarez Martínez – 2008
-
Si te aburres asómate a la ventana y mira como llueve
-
-L


NOTA :
Zapatero es tan listo que no sabe para lo que sirve un paraguas.
Bueno, si que lo sabe, en el contexto de lluvia.
Pero si lo trasladamos al concepto de crisis, Zapatero si sabía que estábamos en CRISIS, pero debía ocultarlo a los españoles para poder ganar las elecciones de 2008, que sí ganó, pero a base de MENTIRAS, algunas tan gordas que nos han metido en la UVI en la que estamos.
Por eso ha Zapatero HAY QUE METERLO EN LOS JUZGADOS y que los jueces decidan si es merecedor de ir a la cárcel o no.
Eso es DEMOCRACIA PURA y DURA
-
Y esto tampoco tiene desperdicio

MORIR, ANTES, PORQUE ZAPATERO OCULTÓ LA CRISIS PARA GANAR UNAS ELECCIONES Y NOS LLEVÓ DONDE ESTAMOS Y LO QUE VIENE.
También se le podría meter en el juzgado por esto y que los jueces decidan
¿Los que han muerto antes DE TIEMPO
por causa de la CRISIS,
se lo podrían achacar a ZAPATERO,
como a Franco
se le atribuyen,
de parte del PSOE
los fusilados
por toda España?
-
1))) -
CRISISyPAROyMALNUTRICIÓNyENFERMEDADySUICIDIO 

ZAPATERO Y EL PSOE HACEN AUMENTAR 
EL CONSUMO DE DEPRESIVOS 
UN 16%.
¿Y QUE MÁS?
CRISIS

1 - OJO que muerde, porque el hambre y el paro matan
Crisis Paro, Malnutrición, Enfermedades y suicidios
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID= 3193647914398706596
114 - BORRASCOSO
22.4.2011 12:47h.
La ruina es la nueva pena de muerte.
Ya no existe el garrote vil, 
pero te matan de desesperación
dejándote en la ruina.
Así es nuestro régimen "democrático".
Se estaba mucho mejor con Franco,
¡¡Creanme!!.
-
-
2 - OJO que el paro enferma y mata
Crisis Paro y Enfermedades
3 - OJO que el que la escondió debe SER culpable de todo
Crisis y Paro
-
PARÁSITOS
Este país tiene demasiados ectoparásitos
para tan pocos hospedadores..
Fíjense si es bueno este país para el parasitismo
que hasta las chinches,
erradicadas de España hace tiempo,
han vuelto.
.
Estos seres alojados en la política,
han vencido nuestro sistema inmunitario.
y nos chupan la sangre
a mesa y mantel,
como auténticos depredadores.
Ahora bien
¿Cuando los pensamos fumigar?
no veo  a nadie dispuesto.
.
La brecha social entre pobres y ricos en España
es hoy tres veces mayor que en los años 60, (Franco)
y una de las más elevadas del mundo.
 Tampoco afecta, obviamente,
a la casta política parasitaria
y sus dos millones de enchufados

.
.
Para reducir a los políticos hay que utilizar métodos culinarios, o sea cocerlos en su propio jugo.
Si nos fuera posible, habría que dar a probar el jugo resultante de esa reducción a todos los españoles para que vieran  a lo que saben. 
El 98% de los españoles diría:
1 - Que no saben a NADA
2 - Que no saVen NADA
Eso les Intranquilizará o todo lo contrario. 
O NO
- 
-
Muy bien.
Eso es lo que no me gusta de la izquierda,
la ira,
la rabia,
la indignación
y vesania
que les inundan
cuando no tienen el poder.
.
Tienen la baba rezumando
de enojo,
los ojos inyectados en sangre,
y las arterias rompiéndose de cólera.
.

En Europa también hay sindicatos
y nadie rezuma tanto odio,
la gente es normal,
aquí parecen todos, viejos amargados.

-------------------------- 

















-------------------------- 

No hay comentarios: