miércoles, 29 de febrero de 2012

EL PROCESO DE CREACIÓN DEL CATALÁN


-
-

AÑADIDO especial.AUTOAMPLIABLE

Decía Platón 
hace 2.400 años que:

"El castigo del hombre bueno 
que no se ocupa de cosas de política 
es ser gobernado 
por hombres malvados".

-
Y a veces cambia minúsculas en mayúsculas
Como más arriba, escrito con minúsculas,
Y a veces más o todo
OJO: GOOGLE ME MANIPULA, 
CENSURA 
Y ROBA 
MI BLOG

http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=5533494408857435343
-
NO TE LO PIERDAS
Youtube, 5 minutos
Políticos de España y Méjico, Iguales
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=7750273685554144092

Real Madrid AUTOAMPLIABLE para los madridistashttp://www.blogger.com/blogger.g? blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=2063983045778385020 

Robos en la Sanidad de Cataluña
1a parte
http://www.youtube.com/watch?v=OPfaZentfaw
2a parte
http://www.youtube.com/watch?v=C6SGjuf9u4k
-
Los Ministros de ZP siguen viviendo a costa de sus víctimas
http://www.libertaddigital.com/opinion/editorial/retiro-dorado-del
-zapaterismo-a-costa-de-sus-victimas-64982/
 
-

Tener un Alcalde del PSOE así. El Crucifijo se queda
http://www.youtube.com/watch?v=NUAd8N4eUKU
Porque no se actúa así contra casos como éste
-
Roger dijo... Comentario de un lector
Pues eso, son una panda de ladrones. 
Los demás a trabajar, los que puedan,
 y a pagar impuestos
para que estos jetas vivan sin dar palo al agua.
Cadena perpetua para 
los terroristas políticos, 
ladrones
y corruptos,
y ni un solo beneficio penitenciario
-
Fue mi cumpleaños (Creo que 70, no estoy muy seguro. ¿La edad?)

http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=6145163349914425352

-



-  Sembrado-2
Los del PSOE no mueren, se siembran (Paulino Iglesias, y no Pablo)
Alguien sembró a Zapatero
Y nació un Alcornoque(7)
¡Que iba a ser!
¿Un Acebuche? (13)Alcornoque y Acebuche
Plantado 

114
BORRASCOSO
22.4.2011 12:47h.
La ruina es la nueva pena de muerte.
Ya no existe el garrote vil, 
pero te matan de desesperación
dejándote en la ruina.
Así es nuestro régimen "democrático".
Se estaba mucho mejor con Franco,
creanme.
-
Éste es el Rollo Macabeo TOTAL. AUTOAMPLIABLE
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644
600973564161# /target=post;postID=786293168370221433
Éste es el Rollo Macabeo TOTAL. AUTO.AMPLIABLE
-
ÉSTE ES EL ROLLO MACABEO PARCIAL
0 - 1934 ¿Revolución? Golpe de Estado - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=3887787576822924220 
PSOE Chanchullos - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=6589404236035200436

2 - Corrupción PSOE, Felipe y Zapatero - http://maremagnum
dequisicosillas .blogspot.com.es/2012/06/famosos-por-sus-hazana-corruptas-que.html

3 - ZAPATERO SE ACUSA - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target =post;postID=8530556027515308350
9 - Paro de Zapatero y Felipe - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=9157726037352261221
10 - 
Nacionalismos - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=5781648914623023955
11 - Carrillo - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=6718440789693877303
12 - Juan Carlos y Corina http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=2374043952997318043
13 - Golpe o Revolución - http://nodulo.org/ec/2004/n032p10.htm
14 - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=5849254112905791755
15 - Política y Políticos - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=1983022322016810688
16 - Corrupción - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=829645999708711414
26 - Zapatero Psoe -  http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=5832873094654459628
27 - Nacionalismos -
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=5186432095118798954
28 - JUAN CARLOS I - 
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=9045909089282537313
29 - 11-M 
 http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=407973343745078930430 - PARO - http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=8397692717403453654
31 - Inmigración Ilegal y Quisicosillas http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=4037605449109240283
32 - Andalucía, ERES
... http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=9112297845603316924 
33 - Cosas buenas que ZP hizo por ESPAÑA - 
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3693644600973564161#editor/target=post;postID=8951430169243161041


Censura 
-
ANDALUCÍA
-
PSOE
¿100 AÑOS DE HONRADEZ?
¡Ni 100 minutos seguidos!
© Arturo Álvarez Martínez – 2008
-
Si te aburres asómate a la ventana y mira como llueve
-
-L

-

NOTA :
Zapatero es tan listo que no sabe para lo que sirve un paraguas.
Bueno, si que lo sabe, en el contexto de lluvia.
Pero si lo trasladamos al concepto de crisis, Zapatero si sabía que estábamos en CRISIS, pero debía ocultarlo a los españoles para poder ganar las elecciones de 2008, que sí ganó, pero a base de MENTIRAS, algunas tan gordas que nos han metido en la UVI en la que estamos.
Por eso ha Zapatero HAY QUE METERLO EN LOS JUZGADOS y que los jueces decidan si es merecedor de ir a la cárcel o no.
Eso es DEMOCRACIA PURA y DURA
-
Y esto tampoco tiene desperdicio

MORIR, ANTES, PORQUE ZAPATERO OCULTÓ LA CRISIS PARA GANAR UNAS ELECCIONES Y NOS LLEVÓ DONDE ESTAMOS Y LO QUE VIENE.
También se le podría meter en el juzgado por esto y que los jueces decidan
¿Los que han muerto antes DE TIEMPO
por causa de la CRISIS,
se lo podrían achacar a ZAPATERO,
como a Franco
se le atribuyen,
de parte del PSOE
los fusilados
por toda España?
-
1))) -
CRISISyPAROyMALNUTRICIÓNyENFERMEDADySUICIDIO 

ZAPATERO Y EL PSOE HACEN AUMENTAR 
EL CONSUMO DE DEPRESIVOS 
UN 16%.
¿Y QUE MÁS?
CRISIS

1 - OJO que muerde, porque el hambre y el paro matan
Crisis Paro, Malnutrición, Enfermedades y suicidios
-
2 - OJO que el paro enferma y mata
Crisis Paro y Enfermedades
3 - OJO que el que la escondió debe SER culpable de todo
Crisis y Paro
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -   
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 
-
- 




EL PROCESO DE CREACIÓN DEL CATALÁN


Para poder leer en directo los enlaces
http://www.vallenajerilla.com/berceo/moran/catalanescrito.htm


Como es sabido, el recurso a la filología, es decir, a laconsulta de textos latinos y románicos, es uno de los factores que caracterizanla lingüística románica en general y la catalana en particular. El mismoSaussure reconocía que "Les études romanes, inaugurées par Diez, -saGrammaire des langues romanes date de 1836-1838,- contribuerentparticulierement EL rapprocher la linguistique de son véritable object. C'estque les romanistes se trouvaient dans des conditions privilégiées, inconnuesdes indo-européanistes; on connaissait le latin, prototype des langues romanes;puis l'abondance des documents permettait de suivre dans le détail l'évolutiondes idiomes. Ces deux circonstances limitaient le champ des conjectures etdonnaient EL toute cette recherche une physionomie particuliermentconcrete." (Cours de linguistique general, 1916, p. 18).

Esta relaciónestrecha entre lengua y texto en el ámbito románico ha tenido como consecuenciaque se haya considerado, exageradamente y de manera más o menos implícita, laaparición de un primer texto en una lengua determinada como si fuese su partidade nacimiento (así, el romano no pudo nacer antes del final de la edad media,que es cuando aparecen los primeros elementos escritos en esta lengua).

En catalán lacuestión se ha complicado además por el hecho que tradicionalmente se haconfundido bastante, sobre todo para este periodo, la historia de la lengua conla historia de la literatura, de manera que, a falta de poesía, se han valoradomás los textos considerados "literarios" en prosa (sobre todo lashomilías de Organya, que fueron dadas a conocer el 1904 por Joaquim Miret iSans, y consideradas por él como "el més antic text literari publicat encatala", aunque su contenido estético sea discutible) que no los textos encatalán anteriores, de carácter feudal, por el hecho de que no se les atribuíaningún valor "literario".

Esta situación hatraído consigo por una parte que en manuales como el de Carlo Tagliavini(Orígenes de las lenguas neolatinas, México, 1973) se diga que "el primertexto en prosa enteramente catalán es un fragmento de un libro de homilías dela iglesia de Organya: (diócesis de Urgell), de fines del siglo XII oprincipios del XIII" (p. 668), sin tener en cuenta los textos anteriores,considerados implícitamente no 'literarios'. Y por otra parte que el año 1991se celebrase un milenario de la existencia de Catalunya, sin duda inspirado enotras celebraciones similares basadas en la aparición de un primer testimonioescrito, pero que en este caso se justificaba con datos históricos y jurídicos,sin tener en cuenta, curiosamente, para nada la lengua.

En realidad, lasprimeras muestras de rasgos propios del catalán son del siglo IX, aun escasaspero ya bien características, en medio de textos en latín. Por ejemplo: laforma puio, del latín clásico podium, que aparece en el año 857 y que presentareducción condicionada de la o breve latina, más la palatalización del grupo dylatín; la forma (in pago) Geronnense, en latín clásico Gerundense, que figuraen un precepto de Carlomagno del año 881 y que nos ilustra del paso -nd- >-nn- (con reducción posterior a n), evolución que también es biencaracterística del catalán, no compartida ni por el castellano ni por eloccitano (excepto en gascón); el nombre palomera, del latín palumbaria, queaparece en el acta de consagración de la catedral de Urgell (de la segundamitad del siglo IX), donde encontramos la evolución -aria> -era y -mb- >m-, que también son rasgos típicos del catalán, no compartidos por el occitanocomún. También aparecen en los documentos latinos de este periodo preliterarioalgunas palabras que son típicas del catalán como aragalius, actualmentearagall, xaragall 'badén, arroyada' (año 932), cavagus, act. càvec 'azadón'(año 977), coma 'nava, loma' (año 913), kastagnarios et nogarios actocastanyers i noguers 'castaños y nogales' (año 875).1

Estos datoslingüísticos, que ampliará mi compañero Rasico, demuestran que el catalán seformó precisamente en su área constitutiva actual, y que no es una proyecciónde las hablas de la Galia que se hubiese producido con motivo de la reconquistacarolingia como a veces se ha dicho. En todo caso, la semejanza del catalán conel occitano se debe al latín vulgar del cual provienen estas lenguas, queindica una relación mediterránea, amplia y antigua, que no se interrumpió en elperiodo visigótico.

A nosotros no nosha llegado ningún texto escrito en catalán del siglo X, pero eso no quieredecir que no haya existido, sino simplemente que no se ha conservado. De hechosabemos que hubo un texto de ese periodo porque, según el erudito ilustradoJaime Villanueva, en un manuscrito científico muy valioso de Ripoll del sigloVIII, perdido en el siglo XIX, en el fol. 57 del libro se ven al margenescritas estas palabras: Magister ms. no vol (o novel) q; me miras novel. Estabagatela en lengua vulgar es notable por su antigüedad, porque la letra es delsiglo X, o cuanto más de principios del siguiente. Se trata, pues, del primertexto conocido escrito expresamente en catalán.2

Ya en el siglo XIla lengua catalana se aplica progresivamente en la redacción de textos decarácter feudal, escritos en un latín muy macarrónico, de los cuales da unabuena muestra la antología de Paul Russell-Gebbett;3 empieza con nombrespropios, palabras e incluso frases en catalán, y progresivamente el elementorománico se incrementa en mitad de un texto en latín muy macarrónico quedebería ser bien comprensible para todo el mundo (anejo doc. 1) .4

Al final delsiglo XI encontramos ya algunos documentos de carácter feudal escritostotalmente o mayoritariamente en catalán, que provienen precisamente del áreade la diócesis de Urgell, que es donde se aplicó más temprano el catalán en laescritura, según las muestras que tenemos. Me refiero concretamente a losGreuges (agravios) de Guitard Isarn, senyor de Caboet, documento escrito entre1080 y 1095, (anejo doc. 2) 5 y el Jurament de pau i treva del comte Pere Ramonde Pallars Jussa al bisbe Ot d'Urgell, (anejo doc. 3) redactado probablementeen 1098.6

Ya en el sigloXII, continua la redacción en catalán de documentos de carácter feudal, entrelos cuales destacaremos como más representativos los Greuges dels homes de SantPere d'Escales. 7 (anejo doc. 4) y los Greuges dels homes d'Hostafrancs deSió,8 que también proceden del área de la diócesi de Urgell. Fuera de estazona, tenemos el Capbreu de Castellbisbal, del año 1189, correspondiente a ladiócesis de Barcelona.9

Pero laproducción de textos en catalán en el siglo XII, siempre en prosa, ya no selimita a documentos de carácter feudal. En este siglo aparecen también lasprimeras traducciones o adaptaciones de carácter jurídico, concretamente delLiber iudiciorum 'Fuero juzgo', de origen visigótico, que los monarcascarolingios mantuvieron en las tierras reconquistadas que habían pertenecido alreino de Toledo, es decir, en Catalunya y en la Galia Narbonense.

En junio de 1960,Anscari Mundó dió a conocer un fragmento de una traducción al catalán del Liberiudiciorum en un artículo publicado con el título "Un monument antiquíssimde la llengua catalana",10 donde después de afirmar que "hem de ferun salt fins al final del segle XII per trobar el primer text literari catala:les Homilies d'Organya", da la "notícia de la descoberta d'un noutext catala literari (sic), que sembla més antic que cap deIs coneguts fins ara[...]. El fragment que ara donem a coneixer servia de cobertes d'unainsignificant llibreta de censals deIs voltants d'Olot, algun d'ells a favor deRipoll, [...] conté la versió literal i algunes glosses interpolades, d'unscapítols del Forum Iudiciorum, o sia del codi de lleis visigótiques.Paleograficament, la lletra en que fou copiat aquest tros de pergamí pot ésserdatat de la segona meitat del segle XII, i no pas deIs darrers anys del segle.Per donar un punt de referencia podríem dir que fou escrit dins de les decadesde 1170 i 1190." Según Mundó, "el problema més difícil que plantejaaquest fragment de codex és el de l'epoca en que fou feta la versió, car elfull descobert recentment no sembla pas l'original de la dita versió, sinó lacopia d'un codex més antic" y, basándose en el uso de la palabra'mancuses', moneda de uso frecuente en el siglo XI (aunque después aparecetambién documentada como unidad de cambio), afirma que "aquest indici ensportaria a datar la versió present dins el segle XI, és a dir, no posterior al'any 1100. Confesso, però, que, sense nous arguments, no goso atribuirli unadata tan reculada. La prudencia aconsella de datar-la provisoriament de cap ala primera meitat del segle XII".

Nos hemosextendido en esta descripción, porque, aunque de hecho sólo eran unasconclusiones provisionales, han tenido mucha fortuna posteriormente, de formaque muchos textos escolares y manuales de carácter divulgativo, que en generalno se esfuerzan demasiado para ponerse al día, ignorando los textos catalanesdel final del siglo XI, han considerado (y consideran) este fragmento traducidodel Liber iudiciorum como el primer texto escrito, "literario" o no,en lengua catalana.

Posteriormente,el 1984, Anscari M. Mundó publicó la versión y el estudio definitivo de estedocumento,11 donde considera que "la versió catalana del Liber iudicus foufeta probablement en els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV, vers1140", afirmación que consideramos que no tiene mucho fundamento 12,aunque la copia que conservamos desde el punto de vista paleográfico "éssegurament deIs anys 1180-1190". Lo cierto es que del estudio lingüísticode este texto, Jordi Brugueral3 llega a la conclusión de que "no s'apartade la del text més antic que li és més proxim cronologicament, les Homiliesd'Organya, ni del text deis Usatges (s. XIII)" (p. 109), es decir, de laversión en catalán más antigua de los Usatges de Barcelona.

Recientemente,Cebrià Baraut ha dado a conocer un fragmento de otra versión en catalán delmismo Liber iudiciorum. Como en el caso anterior, también se trata de unmanuscrito contenido en folio suelto que se conserva en el archivo de lacatedral de la Seu d'Urgell, aprovechado como cubierta de una libreta decuentas. Esta versión, independiente de la anterior, es más antigua queaquella, puesto que tanto paleográficamente como desde el punto de vistalingüístico se puede situar en la primera mitad del siglo XII.14

El hecho de queestas traducciones del Liber iudiciorum (anejo doc. 5) no sean los primerostextos escritos en catalán, como a veces se dice, no mengua su valorlingüístico e incluso histórico. Aunque sólo nos haya llegado un solo folio decada versión, debemos tener en cuenta que no se trata de un documento suelto,sino que formaban parte de códices que debían tener alguna extensión. Además,se trata de traducciones del latín, la lengua de cultura de entonces, a unalengua romance, usada sobre todo coloquialmente, es decir, que presentabatodavía un carácter muy elemental. En este sentido, los traductores oadaptadores tuvieron que hacer un gran esfuerzo lingüístico, en el campo delléxico, pero sobre todo en el de la sintaxis, a fin de crear un sistemahipotáctico que permitiese reflejar el estilo culto del original latín. Esastraducciones representan, de hecho, los primeros pasos de un esfuerzo culturalque permitirá que la prosa catalana consiga pronto, en el siglo XIII, una granmadurez lingüística en todos los registros.

Del final delsiglo XII o de principios del XIII son las famosas Homilies d'Organya a las queya nos hemos referido. Puestas en relación con las Homilies de Tortosa, enprovenzal, con las cuales comparten un sermón, el del Miércoles de Cuaresma,(anejo doc. 6) considero que las de Organya son una traducción de un texto o detextos provenzales, relacionados con la actividad pastoral de los canónigosregulares de San Agustín, que en Catalunya tomaron como modelo la abadía canonicalde San Rufo de Aviñón, en Provenza. Esto explica los occitanismos que presentanlas Homilies d'Organya.15

Recientemente hanaparecido algunos autores que niegan, creo que sin fundamento, el origenoccitano de les Homilies d'Organya. En primer lugar, M.A. Sánchez Sánchez, elcual en su estudio sobre La originalidad y el supuesto origen agustiniano delas Homilias de Organya,16 considera que son sermones traducidos directamentedel latín al catalán, sin tener en cuenta los occitanismos evidentes quepresentan, que no pueden explicarse más que suponiendo que proceden de textosoccitanos; e incluso niega el origen agustiniano de estas homilías, a pesar delcontexto en el que aparecen.

El otro estudioes de Armand Puig i Tarrec, incluido en una edición reciente de estashomilías,17 el cual, sin negar su origen agustiniano, desaconseja mantener elpunto de vista que defiende el origen provenzal de "nuestras"homilías; según él, parece claro que les Homilies d'Organya, excepto la cuarta(la del Miércoles de Ceniza), son obra original de un autor-redactor autóctono,que ha producido directamente un texto catalán a partir de fuentes latinas, ysi bien el texto integra un cierto número de occitanismos, no es traducción deningún original occitano. Pero lo cierto es que no se puede hacer unaafirmación como esta si no se ha hecho previamente un buen estudio lingüístico,que es lo que falta precisamente en este libro.18

En el fondo,parece que cuesta admitir desde Salamanca o desde Barcelona que un texto comoeste, tan mitificado (ahora diríamos "emblemático"), sea una simpletraducción o adaptación de un texto "extranjero", es decir, exterioral ámbito catalán o hispánico, aunque entonces precisamente el conde deBarcelona también lo era de Provenza.

Ya en el sigloXIII el uso del catalán escrito se extiende progresivamente; como muestratenemos cartas y documentos privados,19 y también documentos de la cancilleríareal, sobre todo a partir del reinado de Jaime I. Tambien es de comienzo deeste siglo una obra importante: la traducción más antigua que conocemos porahora de los Usatges de Barcelona, editada recientemente por Joan Bastardas, (anejo doc. 7) a la cual ya nos hemos referido. Se trata de un texto muyinteresante por la extensión lingüística que nos aporta, que ha sido estudiadolingüísticamente con todo detalle por Joan Martí i Castell 20.

En la segundamitad del siglo XIII se acaba, de hecho, este periodo arcaico que tratamos,porque gracias a los esfuerzos continuados que hemos intentado de describir, laprosa catalana ya ha adquirido una madurez considerable, que le permitirá crearuna gran literatura, con obras como la Crónica de Desclot y la producción deRamon Llull, y al mismo tiempo se extiende por los nuevos reinos de Mallorca yde Valencia. Como muestra primera de esta etapa nueva tenemos el prólogo opreámbulo de las Costums de Tortosa, del 1272,21 (anejo doc. 8) buen ejemplo deprosa culta y elegante, que corresponde ya a un mundo nuevo, que ya no es elmundo feudal rural, áspero y violento, que los Usatges de Barcelona intentanregular, sino un mundo urbano, de ciudadanos libres, de burgueses, que gozan de"franquees e libertatz" como dice este mismo prólogo.







NOTAS

1. Joan BASTARDAS, La llengua catalana mil anys enrere,Curial, Barcelona, 1995, p.39-145

2. Josep MORAN i OCERINJAUREGUI, Treballs de linguísticahistórica catalana, Barcelona, publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989, p.55-93. Josep MORAN i Joan Anton RABELLA, Primers textos de la llengua catalana,Barcelona, Enciclopedia Catalana, 2001, p. 13-34.

3. PaulRUSSELL-GEBBETT, Mediaeval Catalan Linguistic Texts, Oxford, The Dolphin Book,1964; «Mossen Pere Pujol's "Documents en vulgar deIs segles XI, XII i XIII... ", (Barcelona, 1913): a partial retranscription and commentary",a Studies in Mediaeval Literatura and Language in memory of Frederik Whitehead,Manchester, 1973, p. 257-277.

4. MORAN i RABELLA, Primers textos ... , doc. 1, p. 46.

5. Joan Anton RABELLA, «Greuges de Guitard Isarn, senyor deCaboet (10801095»>, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXV.Homenatge a Arthur Terry, 1, Barcelona, Publicacions de I'Abadia de Montserrat,1997, p. 9-49. MORAN i RABELLA, Primers textos ... , doc. 4, p. 57-62.

6. Josep MORAN, «Jurament de pau i treva del comte PereRamon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell. Transcripció i estudilinguístic", a Treballs de linguística ... , 1989, p. 95-117. Véasetambién Josep MORAN, «Precisió respecte del toponim Cel-lua (Pallars)», Llenguai Literatura, núm. 8, (1997), p. 473-474. MORAN i RABELLA, Primers textos ... ,doc. 5, p. 63-66.

7. Maria BROSSA, «Estudi linguístic d'un document català delsegle XII «zo són clams») de I'arxiu Capitular de la Seu d'Urgell",Urgellia, VI, (1983), p. 335-359. MORAN i RABELLA, Primers textos ... , doc. 6,p. 67-73.

8. Philip D. RASICO, «El català preliterari en documentsprocedents de l'antic bisbat d'Urgell (segles XI-XII»>, a Estudis idocuments de linguística histórica catalana, Barcelona, Curial, 1993, p.103-131.

9. Josep MORAN, El capbreu de Castellbisbal, Barcelona,Edicions de la Universitat de Barcelona, 1984. MORAN i RABELLA, Primers textos... , doc. 8, p. 83-85.

10. Publicado en Serra d'Or (Juny 1960), p. 22-23.

11. Anscari M. MUNDÓ, «Antic fragment del Libre jutge,versió catalana antiga del Liber iudiciorum", Miscel-lània Aramon i Serra,IV, Barcelona, Curial, 1984, p. 155-193.

12. Vid. crítica detallada en Josep MORAN, "Els Primersdocuments en llengua catalana", en lornades de la Secció Filológica del'!nstitut d'Estudis Catalans a Girona (25 i 26 de maig de 2001), Barcelona,2002, .53-64. También MORAN i RABELLA, Primers textos ... , doc. 7, p. 75-82.

13. Jordi BRUGUERA, «La llengua del Llibre jutge»,Miscel-lània Antoni M. Radia i Margarit, núm. 2, Barcelona, Publicacions del'Abadia de Montserrat, 1985, col. «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes»,X, p. 89-109.

14. Cebria BARAUT (I. Edició, contingut i datació) i JosepMORAN (II. Estudi lingüístic), «Fragment d'una altra versió catalana antiga delLiber iudiciorum visigotic», Urgellia, XIII (1996-1997 [2000]), p. 7-35.

15. Jordi BRUGUERA, «Les Homilies d'Organya i els seuspossibles occitanismes», Actes du XVII Congres International de Linguistique etPhilologie Romanes, 1983, vol. 3, Ais de Provença, Université de Provence,1985, p. 253-26l.

16. Incluido en su libro La primitiva predicación hispánicamedieval. Tres estudios. Seminario de Estudios Medievales y Renacentistas,Salamanca, Sociedad Española de Historia del Libro, 2000, p. 11-37.

17. Homilies d'Organya,facsímil del manuscrit, edicionsdiplomatica i crítica, Amadeu-J.Soberanas i Andreu Rossinyol, amb un estudid'Armand Puig i Tarrec, Barcelona, Editorial Barcino, 2001 («EIs nostresclàssics, Col-lecció B, 20»).

18. Vid.Josep MORAN, «Homilies d'Organya. Edicions i estudis nous», Llengua iLiteratura, 14, 2003, p. 417-440. También Jordi BRUGUERA, «Homilies d'Organya,facsímil del manuscrit, edicions diplomatica i crítica d'Amadeu-J.Soberanas iAndreu Rossinyol amb un estudi d'Armand Puig i Tarrech (EIs Nostres Classics,B, 20), Barcelona, Editorial Barcino, 2001, 338p.» Arxiu de Textos CatalansAntics, 22, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans y Facultat de Teologia deCatalunya, p. 759-765. MORAN i RABELLA, Primers textos ... , doc. 11 i 12, p.101-108.

19. Josep MORAN, «De la Portella a Castellví de Rosanes», aTreballs de lingüística ... , 1989, p. 119-127; Philip D. RASICO, «Lletres encatala als bisbes d'Urgell», a Estudis i documents ... , 1993, p. 132-159.También MORAN i RABELLA, Primers textos ... , doc. 14, p. 117-125.

20. Joan MARTÍ í CASTELL, Estudi lingüístic dels «Usatges deBarcelona», Barcelona, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l'Abadía deMontserrat, 2002.

21. Prólogo incluido por su interés lingüístico en el librode Joan MARTÍ i CASTELL i Josep MORAN, Documents d'historia de la llenguacatalana, Barcelona, Empúries, 1986, p. 51-55, Y MORA i RABELLA, Primers textos... , doc. 15, p. 127-129. Vid. también Costums de Tortosa, edició crítica acura de Jesús Massip i Fonollosa, Barcelona, Fundació Noguera, 1996, queincluye un estudio de «La llengua del manuscrit Consuetudines Durtuse» a cargode Carles DUARTE i MONTSERRAT, p. XLIX-LXXIII.
ANEJOS
1. JURAMENT FEUDAL (1028-1047)

Juro ego, RadolfOriol, filium Mirabile, a te Ragimundo, chomite, filium Ermetruete, et a teErmesende, chomitissa, filiam Gilga. De ipssos chastellos de Aringo et deOriti, go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llosvos faré. Et si de Giriperto, meum seniore menus venerit per morte, go a vósende atenderé sine lóchoro che non vos ende demandaré. Quamu aci est scriptu et omo ligere hic pote sí vos te[ n ]ré et sí vosatenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deum et sanctis suis.





Hec est memoriade ipsas rancuras que abet domnus Guitardus Isarnus, senior Caputense, derancuras de filio de Guillelm Arnall et que ag de suo pater, de Guilelm Arnall;et non voluit facere directum in sua vita de ipso castro de Caputense che licomannà. Et comannà·l·en Mir Arnal que, en las ostes et en las cavalgades oGuilelm Arnal és ab mi, che Mir Arnall sí alberg ab Guilelm Arnal. Et siGuilelm Arnal me facia tal cosa que dreçar no·m volgés ho no pogés, ho ssi·spartia de mi, che Mir Arnall me romasés aisí com lo·m avia al dia che ad él locommanné. Et in ipsa onor a Guillelm Arnal no li doné negú domenge niestabliment de cavaler ni de pedó per gitar ni per metre quan l·i comanné Mir Arnall.Et dixit mihi Guilelm Arnall, et coveng·m·o, che no siria mos dons ni ma foliaper nullo ingenio. Et ego dixiad Mir Arnall in presencia de Guilelm Arnall que de quant avia in Mir Arnall nome'n jachia re; et sicut in ista pagine est scriptum sic donavit Mir Arnall adGuilelm Arnall. Et fuit rancurós de Guilelm Arnal e ssón·o del fil quarsí pres mils Mir Arnall che jo no·l li doné, e·l sí fed a ssi solidar e·lcomannà a ssa muler et ad suo filio a chuit no·l doné hanc. Et rancur-me'n delcastel de Caboded hon jo pris podstad per mal che Mir Arnall m'avia fait etdict a mi et a ma muler; e rredí·l a Guilelm Arnall aissí com jo·l·i aviacomanad; et él redé·l a Mir Arnal et fed·l·en fer convenença che no m'estacàsdret eche no·l me fedés sens él. Et illum tortum que él me' n fed et dreçarno·m volg, jachí·l a ssuo filio et jo fuit rancurós del fil. Et fforonnejudicis donads et aculids, et Mir Arnall fer no·ls me volg. Et fuit rancurós deGuilelm Arnall e ssón·o del fil, quar d'altra gisa a·n Mir Arnall sino com jo lo·ls doné. E ssó rancurós de Guilelm Arnal quar fed conveniencia dela mia onor ab suo fratre senes lo men consel e·l men sobud, et non·o laud nenon·o hautorg. E per ço non·o rancuré in vita de Guilelm Amal, quar non·o subentro mortuum fuerit Guilelm. E ssón rancurós de Mir Arnall del castel deCaboded, quar n'ere mes e·l recobra d'altra guisa si no com lo s'avia; et sónrancurós quar solida de la mia onor a Guilelm Arnal et ad sua mulier et ad suofilio; et són rancurós de les toltes e de les forces que fa en la mea onor delservici del kastel et del Pug, que ad illum non debent facere. Rancur-me'n dela cavalleria de Mir Guilabert qui no m'és servida. Rancur-me quar desmentistma mulier ante me e, de las folias que li dexist davant me. Et rancurme de MirArnall de la casa de Boxtera che s'a presa e m'a tolta, et non debet abere nisisolum decimum. Rancur-me de I bou de Oliba d'Ares, e no·l·i vol redre.Rancur-me de I vaca de Guilelm Oler, no la vol redre. Rancur-me de la casa dePere Baró, et tollit servicium et non debuit abere. Et rancur-me de GuilelmArnal de Rivo Albo, que dedit a Mir Arnall senes meo consilio, et tu non iavias nullum stabilimentum sine mea consilio; et rancur-me'n de Mir Arnal quarlo pres sine mea consilio. He rrancur-me de Mir Arnal quar d'altra guisa elegitbajulum en la onor de Guilelm Arnal sii·no con él·o manna in suum testamentum.Et totas istas rancuras que avia de Guilelm Arnal et é de suo filio et de MirArnall sic relinquo ad mulier mea et ad Mir fiho meo. Et preco totos meosomines per fiduciam quam ego abeo in illos, et illos bajulos quam ego abeoelectos in meo testamento per Deum et per fiduciam quam ego abeo in illos, quevos adjuvetis ad mulier mea et ad filio meo per pled et per gera tro lor dretlos en sia exid.



















en sua podestad ke si akil seran, mentre ke eren contra lursenior fezessen alcun mal, lur senior ki akels comennà et akil li feren alcunacatpe respòs et vazalos e composicion si fossen trobads en colpa. De akelesres ke marid e la uxor conkístan ensems quan són ajustads. Quant equal endignitad o mediocritad la persona del marid et de la uxor no kal guisa econsedent ajunta et ensems auran alcunes sors acrexen et enadexen e feren.Àlias sors deuen ser de l'uns de illos aja majors res d'anobra o de alod unares prenda tanta part ditas sors en adiments elexs. Àlias quant és a lafacultad del aüd o la possession debita és o ayuda de acstal guisa ke si egualés lur ayer fos o ces coses si sobre són, no prénnan contention de entenpransake greu és a kosir, ke lur facultad si la puxa hom coneguar kela com la unapart no sia major de l'altra. For si·l cabal de la facultad de cel un sobrepujala possibilitad de altre segons la graneza de la possession akela agsí se deuayer serà la division de la <...> akela part divísia lo marid a la mulier<...> sobreviu farà de altre aunila o lexar <...> a sons filios osons hereds pròprios o licencia sera fer ke volrà de akela part. Akesta formade ordinacion et en marids et en uxors sarà a custodir d'akeles res, onscritures són ensems fetes en nom damsdús, segons la condicions de la scripturae la divison de les res e la possession del dret ad ke pertenga ad ilIos. Akelòke·l marid acapta de logres de estrans hòmens o acapta en cavalcada o en host ode donacion de prínceb o de son padron o de sons amigs, li seus hereds o auranab entegre o plena podestad sera ad illos, ke licència àjan fer d'akelo, kevolran. Atrestal licència serà a les muliers ke fàcian si acaptaren alcuna resper donacion de qualsque. Com pod hereditar enfant ki nad fo de fresch.Contencion an molts hòmens si deu hereditar lo enfant ki de fresch és nad etakí elexs de prob és mort. E per akesta cosa ke sia adabert als proxmes parentsla succession de la hereditad d'akel enfant, provad deu ésser si verament fo clarala sua vida, ke no fos avortadiz, e ja viskés pog temps provad deu ésser si fobatejad. Akel o akela ki nexerà no aurà hereditad d'altra guisa si doncs pos kenad és o nada, si baptisterio no recebren e sia comprovad ke viskés per spaciode decem dies, ke·l padre o la madre ki vol aver



















«Convertimini ad me in toto corde vestro in jejunio et fletuet planctu, et scindite corda vestra et non vestimenta vestra, ait Dominusomnipotens.» Sennor, aujaz que Nostre S. nos amonesta él meteix, e cosí nosapela dolsament. Tornaz-vos a mi, zo diz Nostre S., en trastot vostre cor. Nondiz micha en la meitat, mais en tot lo cor. Per zo diz primerament que on sideu tornar ad él de bon cor, car del cor eixon totas las malas obras que sonfaitas: primeramen son pensadas e poixas son mesas en obras: «Quia de cordeexeunt cogitaciones male, homicidia, adulteria, fornicationes, mendatia,perjuria, cupidicia, avaricia», e tug li mal del mon. E per aizò diz:«Convertimi ad me in toto corde vestro». Car si ben non si torna hom a NostreS. de cor, non farà ja ben d'altra causa. Cant él diz de trastot son cor,demostra que de trastot son peccat si deu a Deu tornar. Car si pren sapeniténcia d'un peccat que aja fait d'omen que aja mort, e los autres i retén,pauc li val. «Quid prodest viro si tota domus claudatur et unum foramen in earelinquitur unde ab [h]ostibus violetur?». Quals pros es ad ome que ben clau samaisó et i laissa un pertús per on li lairón lai intron e raubon la maisón?Quals pros es ad ome que a pres altrui aver, o per engan o por laironiei o pertolta o per fals jujament, e pren sa peniténcia, e non red ren ad aquel [eui apres 1'] ayer? Pauc pro li ten. Peniténcia en cuja penre, e non la·n pren. Carso diz Nostre S.: «Si offers munus tuum ad altare, vade prius reconciliarifratri tuo». Si tu te vols tornar a mi, zo diz Nostre S., e mi vols ren donardel teu, vai-te premeirament acordar ab ton fraire eui mal as fait, ear enansnon recebria ni te ni ton don. Et aiso aferma saint Augustí: «Si res alienapropter quod peccatum sit, eum reddi possit, non redditur, penitencia nonagitur set fingitur, quia non dimittitur peccatum nisi restituatur ablatum, sireddi possit». Zo diz que Deus non perdona pas lo peccat ad omen que aja altruiayer si no·l red, si far o pot, e ssi far non o pod, si·l quer mercè. Sennor,bon es altrui avers a penre, mais mals es a rendre. Zo trobam, «in homeliisbeati Gregorii», que uns monges quant dec morir devezí tot son aver el departí,eixets dos besans que i oblidet, e per aquels dos besans dec èsser perduz, eested tres dias en pena, e per aizò diz Nostre S. a nós: «Convertimini ad me»,tornaz-vos a mi en tot vostre cor, en dejuni, en plorar, en plàner et entrencar vostres cors. Trencar manda lo cor per aizò que om deu tolre las malascogitacions e·ls peccaz de si. E quals que peccaz ajam faiz entrò aicí equalsque falimens, ara en la sancta Caresma de Nostre S., nos devem tornar aDeu ab almoinas et ab obras qu·en fazam. Oi es le primer dia que devem dejunar,e deu se om esforsar d'almoinas a far e de ben. «Gregorius dixit: Quoniam taleest jejunium sine elemosina quale es[t] oleum sine lucerna.» Aitals és dejunissenes almoina, a cel que far la pot, quals olis ses foc. Nostre S. dejunet XLdies e XL nuits. Per acò si comandero li saint apòstol que foro en Roma que tozomes que far o poiria dejunès d'aquest dia d'oi tro a la Pascha, eixets losdimenjes, per aizò que a ditmenje ressucitet Nostre S. de mort a vida, e cascúsom presés sa peniténcia de son preveire en aquests IIII jorns que són tro adimenje, per zo que tota la caresma dejunesson, e tot lo ben que farion d'aquíenant fezesson per peniténcia. E mandero que neguns om non i manjès carn nisanc per obs que li fos; mais si om era malautes, manjes do as vez, e nonmanjès sí manjars caresmals hoc. E manderon que om destreixés la carn de sasvoluntaz a far e que negús hom, d'aquest dimenje que es passats tro a la Paschaclausa, non fezés batala ni sagrament ni juzizi ni non portès hom armas per mala far, mais estès en peniténcia. E manderon que oi en aquest dia gitesson li avesquee li preveire et aquil qui far o devon los peccadors e las peccariz queestesson fora gleisa, tro al digous de la cena que tornesson en gleisa; e quetuig homen e totas femnas presesson cenra ad aquest dia d'oi. Ara devez saberper qué hom pren cenra er per qué geta hom los penedens de gleisa. Per aizò deupenre la cenre, que sa membransa es de mort. Cant om és morts et es mes en lafossa, sí li geta lo preveire o·l diaque de l'aiga benedeta de sobre e poi sgeta-li om la terra. E qui pren la cenra en aquest dia d'oi, membrar li deud'aquesta soboltura, que zo dizon li preveire cant pauson la cenra e·l cap:«Memento quia cinis es et in cinerem reverteris». Membre ti, zo dizon, que tuest cenres e pols et en cenre et en pols tornaras. Non ajas ergul. «Quisuperbis terra et cinis?» Comandat fo en la lei vela que presés hom lo sanc delboc e·l sanc del vedel que om avia adug a ssacrifici e presés om la cenra de lavedela que era arssa al sacrifici, e preséss·o lo preire tot ensems e meséss·oen l'aigua e ssenes la e gites ne a tot lo pobol ab l'isop, e qui seria mulatsd'aquel[ a] aiga benezecta, sí fos lavats de sos peccaz. E per aquelasignificansa devem oi penre aiga benezecta e cenre. Car així con aquela genzcrezia esser sanctificada per aquel a aigua benezecta e per la cenre, eixamentdevem nos creire que per aquel[a] aigua benezecta e per la cenra siam purgaz denostres peccaz, aquil qui ben son confès et estau en peniténcia. Los penedentsgeta hom de gleisa per zo cor Adam fo gitaz de parazís per son peccat, et anctornar no i poc tro que for [sic] morz e ac faita sa peniténcia V milia ans; nianc non ixí tro a la passió de nostre S., que el mezeix l·en traix. Eissamenthom qui està longuament en peccat si lonna de la gleisa de Déu, e tornar non ipot si per gran peniténcia non e per la misericòrdia de nostre S. Lo dia de lacena torna hom los penedenz en Sancta gleisa, per zo que ad aquel dia lavetnostre S. los pes als apostols; e lavet lur las armas e los corses e donet lurlo seu cors, aquel que liurat a passió per nós e per redemptió de nos trespeccaz. Sennor preguem nostre S. que él non dón far celas obras en aquestaCaresma per qué la sua amor puscam aver.





«Convertimini ad me in toto corde vestro, in jejunio etfletu et plantu, et scindite corda vestra, ait Dominus omnipotens.» Seinors,audir e entendre devem Nostre Seinor per la Sancta Scriptura, e com nos apeladolzament: -Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séiner, ab tot vostre cor e ab totavostra pensa. No dix mica ab la meitad del cor, mas ab tot lo cor; per què quardel cor ixen totes les obres que són feites: primerament són pensades, e puxsón messes en obra. «Quia de cor exeunt male cogitaciones.» -Del cor ixen malescogitacions, homicidis, adulteris, fornicacions, monzonges, perjuris, cobeezes,avaredes e tots los mals del món. E per aizò dix Nostre Séiner: «Convetimini adme in toto corde vestro». -Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séiner, de tot vostrecor; car si bé no·s torna om de bon cor a Nostre Seinor, non o farà d'altracausa. Quan él dix: «de tot lo cop», demostra que de totz sos pecadz si deu ompartir; car si pren om penitencia de sos pecatz, si·ls a feits d'om que ajamort e altres moltz, e·n reté ab si negú, pauc li val sa penitencia, així comdix: «Quid prodest viro si tota domus claudatur et unum relinmatur in eaforamen?» -Qual prod té ad om, zo dit, qui ben tanca sa casa o son castel e ilaxa un trauc on éntran los laires e rauben lo castel e la maisó? Qual prod ésad om qui à pres altrui aver o per engan o per ladronici o per tolta o per falsjutgament, e pren sa penetència e no [ren] aquel ayer? Pauc prod li té aquel apenitència: et él la cuide pendre o no la pren. E per zo dix Nostre Séiner: «Sioferes munus tuum ante altare et recordatus fueris quia frater tuus abetaliquid versum te, relinque ibi munus tuum ante altare; vade prius reconciliarifratri et tunc veniens oferes ante altare». -Si tu vols a mi venir, zo dixNostre Séiner, e tu·.m vols ren donar del teu, va-te primerament acordar ab tonproxme a cui mal auràs fait, car enant no redebria tu ni ton do. Aixo afermàSent Agostí: «Si res aliena non reditur, propter quam pecatum sit, cum rediposit, penitencia non agitur». aizò dix que no perdonaria Déus pas lo pecad adom que aja altrui ayer, si no·l red e no sse n'acorda ab él si far o pod; e sifar no o pod, sí li clam merce. Seinors, bo és altrui ayer a pendre, mas mal ésa rendre. Qar així o trobam en la homelia de Sent Gregori, que ú monge fo equan se dec morir, devezí tot son ayer e partí·l, estirs dos besans que lioblidaren; e per aquels dos besans deg ésser perdud en infern e estec-ne XXXdies en pena. E per aizò dix Nostre Séiner: «Convertimini ad me in toto cordevestro in jejunio et fletu et plantu et scindite corda [vestra] et [non]vestimenta vestra».














































No hay comentarios: